Gestió d’expedients: deixa de teclejar dades que ja són als teus documents

Connectes el teu Drive, OneDrive o el servidor del despatx una vegada. A partir d’aquí, cada escrit que entra porta a dins la meitat de la informació que després et demanen que omplis a mà. ADOIA la llegeix, te la proposa i tu confirmes.

El problema

L’expedient no s’omple: s’explica

Obres un expedient nou i tens davant un formulari. Òrgan, procediment, número d’actuacions, NIG, quantia, parts, posició processal. 18 camps per omplir abans de començar a treballar.

I el que és incòmode és que totes aquestes dades són dins dels documents que acabes de rebre. Són a l’admissió a tràmit, a la demanda, al full d’encàrrec. Algú ja les va escriure. I tot i així et toca tornar-les a escriure.

Això no és feina d’advocat. És feina de transcriure.

Com funciona

Els documents arriben al seu lloc i l’expedient es completa

Una sentència, una interlocutòria, una demanda, un contracte, una escriptura, un informe pericial, l’atestat d’un sinistre o el full d’encàrrec. ADOIA reconeix què té davant i extreu el que conté aquest document.

D’aquí surten les propostes per a l’expedient:

  • Les parts, amb el seu paper a l’assumpte
  • L’òrgan, el procediment i el número d’actuacions
  • El NIG, el número d’execució i el d’apel·lació
  • La quantia i els interessos
  • L’àrea jurídica i la matèria
  • El client que factura, la iguala i el torn d’ofici, a partir del full d’encàrrec
  • En sinistres: asseguradora, pòlissa i les dates del sinistre i de la denúncia

25 camps · es proposen sols

25 camps de l’expedient es proposen sols. La resta la continues decidint tu.

I no s’inventa expedients ni decideix quin assumpte és nou: els expedients els obres tu. El que fa ADOIA és que, una vegada obert, deixi de ser un formulari.

La garantia

Proposat no és el mateix que validat

Això és el que separa una eina útil d’una que et fica un error a l’expedient sense avisar.

Cada dada que ADOIA proposa arriba amb el seu nivell de certesa —alta, mitjana o baixa— i es mostra com a proposta fins que algú l’accepta o la corregeix. Només aleshores passa a validada.

Cap camp amb efecte no s’escriu sense que una persona el confirmi. En càrregues grans hi ha acceptació per lots, però mai acceptació silenciosa.

Cap eina no encerta el 100%, i la nostra tampoc. Per això no s’escriu res sense que tu ho confirmis: és el que permet proposar molt sense obligar-te a revisar l’expedient sencer per si de cas.

Vista del cas

La cronologia, sense construir-la

A mesura que se sincronitzen documents, ADOIA construeix la línia de temps de l’assumpte: què va passar, quan i amb quin document se sosté cada fita.

I el mapa de relacions: qui és qui a l’expedient —client, contrapart, òrgan, perits— i com es connecten entre si.

Totes dues es generen soles. No cal mantenir-les.

Per a què serveix a la pràctica: quan tornes a un assumpte 3 setmanes després, no has d’obrir la carpeta i rellegir l’admissió a tràmit per recordar quin jutjat et va tocar.

FAQ

Preguntes freqüents

No. Connectes el teu repositori, els documents se sincronitzen i ADOIA proposa els camps que en pot llegir. Confirmes el que estigui bé i corregeixes el que no.

No. Connectes Google Drive, SharePoint, OneDrive o el servidor del despatx una vegada, i a partir d’aquí tot el que afegeixis a les teves carpetes habituals se sincronitza sol. També pots pujar un document solt si ho necessites.

No queda res escrit sense la teva confirmació. Cada proposta arriba amb el seu nivell de certesa i es corregeix amb un clic. Els camps amb efecte no admeten acceptació silenciosa.

Sí, i també el mapa de relacions entre les parts. S’actualitzen a mesura que entren documents, sense que hagis de mantenir-los.

Sí. Hi ha un catàleg base i el despatx hi pot afegir els seus propis valors.

Prova-ho amb un expedient real

Connecta la carpeta d’un assumpte que ja tinguis i mira fins on es completa tot sol.

Prova guiada de 15 dies · Sense targeta · Sense permanència