Redacta a partir del que ja tens, no d’una plantilla en blanc
ADOIA parteix dels teus propis documents i del que ja has parlat del cas. Tu escrius; el que s’elimina és tornar a començar cada vegada.
Cada escrit comença cercant l’anterior
Has de redactar una contestació. El primer que fas no és escriure: és obrir la carpeta d’un altre assumpte semblant, trobar l’escrit que va sortir bé, copiar-lo i començar a canviar noms.
Mitja hora abans de la primera frase pròpia.
I si el que copies és de fa 2 anys, tocarà revisar si el que deia continua sent vàlid.
La primera versió és el teu document, tal qual
Tries un document de partida i ADOIA obre la redacció amb el seu text exacte, sense reescriure’l.
Això importa més del que sembla: no comences amb una versió «millorada» que has de revisar sencera per veure què t’han canviat. Comences amb el que ja havies escrit, i a partir d’aquí decideixes tu.
El teu text · sense reescriure
El que ja has explicat de l’assumpte no es perd
Si estàs preguntant sobre un expedient i en algun moment escrius «redacta’m un escrit d’oposició amb això», ADOIA obre la redacció amb un resum de tota la conversa, no només de la teva última frase.
Hi van els fets que han sortit, el que estàs demanant, els terminis esmentats i les dades que falten.
Si alguna cosa no quadra, t’ho diu abans de crear res
El document de partida s’analitza abans que existeixi la redacció. Si hi ha un problema, ho saps en aquell moment, no amb l’escrit ja creat i a mig fer.
I cada redacció desa les seves versions: qui va escriure què i quan. Si 2 persones del despatx toquen el mateix document alhora, el sistema avisa en lloc de deixar que l’un trepitgi la feina de l’altre.
No tot el que es redacta és de tot el despatx
Cada redacció té declarat qui la pot veure. Un escrit en esborrany d’un assumpte delicat no té per què estar disponible per a tothom.
I tota redacció queda registrada a l’activitat de l’expedient: què es va generar, quan i qui ho va fer.
Preguntes freqüents
No. La primera versió és el teu document tal qual, sense reescriure. A partir d’aquí decideixes tu què canviar.
ADOIA el llegeix com si els canvis estiguessin acceptats, que és el que normalment vols. Molts extractors se salten el text inserit i retornen el document com si els canvis s’haguessin rebutjat.
Sí. Si demanes que es redacti alguna cosa a mitja conversa, la redacció s’obre amb un resum de tot el que s’ha parlat: els fets, el que demanes, els terminis i les dades que falten.
El resum pot sortir més pobre, però els documents de referència i l’expedient al qual pertany la redacció es calculen a part, no els decideix el model. Mai no et trobaràs una redacció penjant de l’expedient equivocat.
El sistema avisa del conflicte en lloc de deixar que l’un trepitgi la feina de l’altre.
Sí. Cadascuna té declarat qui la pot veure, i queda registrada a l’activitat de l’expedient.
Redacta el pròxim escrit a partir de l’anterior
Porta un escrit que hagis fet i un assumpte nou. T’ensenyem per on comença ADOIA.
Prova guiada de 15 dies · Sense targeta · Sense permanència