Les dades identificatives se substitueixen abans que cap document arribi a un proveïdor d’intel·ligència artificial. I la mateixa persona rep el mateix codi en tots els documents de l’expedient, de manera que no perds les relacions entre ells. I quan necessitis veure les dades reals, les recuperes amb la teva contrasenya.
Ratlles el nom d’un contracte i el puges. Però a dins continuen el DNI, l’adreça, l’IBAN, el número de col·legiat de l’advocat de la part contrària i la data d’un accident que va sortir a la premsa local.
No has anonimitzat res. Has tret una paraula.
I hi ha un segon problema, menys evident. Si anonimitzes document a document, cada fitxer posa un codi diferent a la mateixa persona. La demanda diu una cosa, la contestació una altra, l’informe pericial una altra. La IA deixa d’entendre que parlen del mateix cas, que és justament el que necessitaves que entengués.
Si Carlos Ruiz és TX320 a la demanda, és TX320 a la contestació i a l’informe pericial.
Les eines que anonimitzen fitxer a fitxer li donen un codi diferent a cadascun. Així es perden les relacions entre documents, que és exactament allò de què està fet un expedient.
La substitució no passa en algun punt del camí: passa abans que el document viatgi enlloc.
Per això no hi ha cap moment en què les dades dels teus clients siguin fora sense protegir.
El motor funciona per regles. Reconeix les dades identificatives d’un document jurídic espanyol —el DNI, l’IBAN, el número de col·legiat i la resta d’identificadors habituals— i les substitueix.
I per això podem dir que cap document sense substituir no arriba a un proveïdor d’IA: no és una promesa de configuració, és que el camí no existeix.
Si la detecció la fes una IA, el document en clar ja hauria sortit del despatx perquè aquest model el llegís.
Tries una contrasenya en començar: és la que et permet recuperar les dades reals quan les necessites.
Aquesta contrasenya no surt del teu navegador. Als nostres servidors només hi arriba una clau que se’n deriva, s’utilitza durant la petició i es descarta. No l’emmagatzemem perquè no la rebem mai.
Sense la contrasenya, ningú no pot revertir l’anonimització, ni tan sols nosaltres. I precisament per això: si la perds, és irreversible. No et podem ajudar a recuperar-la, perquè si poguéssim voldria dir que podem revertir-la sense tu.
No, i desconfia de qui t’ho prometi. ADOIA redueix de manera substancial les dades personals que surten del teu despatx, però el compliment normatiu depèn de moltes més coses que d’una eina. El que sí que fem és que les dades identificatives no arribin a cap proveïdor d’IA.
No. Anonimitzar en sentit jurídic vol dir trencar el vincle amb la persona de manera irreversible: si s’aconsegueix, la dada deixa de ser personal. La pseudonimització substitueix els identificadors mantenint la possibilitat de desfer-ho, i la dada continua sent personal segons l’article 4.5 del RGPD. És una mesura de seguretat reconeguda pel mateix reglament i sol ser l’opció realista quan necessites continuar treballant amb el document. Ho desenvolupem en aquest article sobre ChatGPT als despatxos.
No. És un algoritme de regles, sense cap model pel mig. És deliberat: si la detecció la fes una IA, el document en clar ja hauria sortit del despatx perquè aquest model el llegís.
Les dades identificatives habituals d’un document jurídic espanyol: NIF, NIE, CIF, número de la Seguretat Social, passaport, número de col·legiat, IBAN, targeta, telèfon, correu electrònic, matrícula, data de naixement, dates, adreça postal, referència cadastral, número de procediment, empreses i persones físiques. Els identificadors i les dades bancàries es validen amb el dígit de control, i les variants del mateix nom s’unifiquen: «Juan Ruiz López», «Juan Ruiz» i «Ruiz López, Juan» són la mateixa persona.
Sí. A més dels tipus anteriors, pots activar una xarxa de captura que marca seqüències de paraules en majúscula i codis alfanumèrics. Ve desactivada expressament, perquè és de baixa precisió i cedeix davant de qualsevol altra detecció, de manera que mai no duplica el que ja s’ha reconegut. Hi és per a quan prefereixis pecar de prudent.
Pots marcar-la a mà abans de treballar amb el document. I convé saber que cap eina no detecta el 100%: et diem abans de començar on són els nostres límits, no després.
Encara no. Només amb text.
No, i és deliberat. Si la poguéssim recuperar, podríem revertir l’anonimització sense tu, i aleshores la promesa no seria certa.
T’ensenyem com funciona amb els teus propis documents i amb els límits sobre la taula, no a sota.
Prova guiada de 15 dies · Sense targeta · Sense permanència
